Aquestes partitures són com un joc que ens porta a descobrir de manera natural els diferents recursos que hauran d’aplicar les nostres mans en el transcurs d’una melodia per poder abastar totes les notes sense produir talls, és a dir, sense perdre el lligat. Aquests recursos són: el desplaçament, l’extensió, la contracció (elisió), el creuament i la substitució (canviar de dit sobre una nota polsada). Quan estem llegint per primera vegada una partitura és ben probable que no tinguem temps de pensar la millor solució i combinació d’aquests recursos per a cada moment. Per això és important entrenar la nostra ment i les nostres mans per aplicar recursos, encara que no siguin els millors, i realitzar la lectura sense interrupcions. Quan sortim de la lectura i comencem la primera fase de l’estudi d’una peça, llavors sí que pensarem les millors combinacions de recursos i les anotarem a la partitura en forma de digitació.
Per a un ús profitós d’aquesta partitura serà convenient respectar les següents condicions:
1. La primera nota la escollim nosaltres (ja que no hi ha clau). Evitarem aquelles notes que correspondrien a la clau de sol o clau de fa. Així, en el primer exercici d’aquesta partitura, evitarem nomenar a la primera nota com sol o com si.
2. Un cop escollida la nota de la qual partirem no tornarem a pensar en notes, sinó en distàncies (toco la del costat, es repeteix, toco una sexta per sobre, toco una sexta per sota …)
3. Tocarem amb els cinc dits de la mà sobre el teclat.
4. Les dues notes que formen un interval de sexta les tocarem sempre amb els dits 1 – 5, de tal manera que percebem la petita extensió que suposa a la nostra mà abastar una distància de sis notes.
5. Respectarem sempre una articulació en lligat. Únicament es perdrà el lligat allà on hi hagi repetició de nota, efectuant normalment un desplaçament.
6. Respectarem un tempo sense modificar-lo en el transcurs de l’exercici. Al principi podem anar tan lent com necessitem.
7. Són autocorrectius, un cop acabat cada exercici haurem d’haver arribat a la nota de la qual partim. Si no és així, sabrem que en algun moment ens hem equivocat.
