El xifrat el trobem amb el nom de les notes de l’escala (amb lletres, el podreu treballar en els capítols de xifrat americà, 53 i 59). El nom de la nota que veiem per sobre del pentagrama ens diu amb l’acord que hem d’acompanyar aquell fragment. El nom tot solt correspon a un acord major, i seguit d’una m minúscula correspon a un acord menor. Nosaltres decidirem com disposar l’harmonia i amb quin disseny presentar-la. Us proposem que treballeu de cada exercici dues possibles realitzacions molt diferents entre elles: realització com a piano autosuficient i realització com a piano acompanyant. A la primera, assumim la melodia i l’harmonia, amb la mà dreta normalment la melodia i amb l’esquerra l’harmonia. En la segona, ens fem càrrec únicament de l’harmonia perquè suposem que acompanyarem a algú que toqui o canti la melodia (podríem cantar-la nosaltres mateixos). En aquesta segona versió de la realització de l’exercici, normalment farem el gruix de l’acord amb la mà dreta i la mà esquerra la dedicarem al baix (habitualment les fonamentals de cada acord al registre greu).

Categories:

Temàtiques: