Treballem dues posicions en què les notes extremes estan a distància de sexta i enmig tenim una tercera nota, en un cas a distacia de segona respecte a la inferior i en l’altre a distància de segona respecte de la superior. En certs contextos musicals podrem considerar-los com acords en posició fonamental, encara que diferents dels convencionals construïts per terceres. En aquests casos se sol parlar de formacions acordales més que d’acords. En el nostre cas, quan aquestes formacions estan integrades en exercicis de caràcter tradicional (exercicis 3 i 6 de les dues partitures del capítol), responen bé a inversions d’acords de sèptima o bé a formacions que no són pròpiament acords.
Tots els exercicis estan en clau de sol però estan pensats per realitzar-los per igual amb les dues mans. L’un, el dos, el quatre i el cinc la mà esquerra els pot llegir substituint la clau de sol per una de fa imaginària (en cas contrari es tocarien aquests una octava inferior). El tres i el 6 exigiran respectar la clau de sol amb les dues mans.
